En els últims anys en Martí ho havia passat molt malament. Havia estat empresonat per clavar-li una navalla a un excompany seu, de les partides de cartes de cada diumenge, per haver perdut una jugada on havia apostat molt diners. En Martí era una persona molt temperamental que esclatava a la mínima, i així ho va demostrar, per sort no va matar el seu excompany, i això va fer que la condemna disminuís en el seu grau.
Una tarda de juliol, en Martí havia decidit anar a pescar per celebrar que era lliure. Pescar era una de les coses que més li agradava fer abans de ser empresonat, i ell pensava que ja tocava recordar vells temps.
Va baixar al riu Fort amb la seva canya vella i tots els seus estris necessaris per a la pesca. Va desplegar la cadira i es va asseure al costat d’unes pedres grosses que hi havia a la vora del riu.
Després de tres hores, i quan estava a punt de marxar, va veure com un cos inert flotava cap avall del riu. Immediatament en Martí amb l’ajuda d’una canya de bambú, que estava per allà tirada, va acostar el cos cap a ell. Quan el va girar, tot sorprès, va veure que era el seu excompany de partides, el mateix a qui feia uns quants anys li havia clavat una navalla a l’estómac. En Martí va quedar-se gelat, no es movia ni un pam.
Després d’uns minuts va reaccionar, pensava que si ho denunciava a la policia el primer sospitós seria ell, i tenint en compte que tenia antecedents penals, probablement ningú el creuria. Desprès de molt pensar va decidir que el millor seria desfer-se del cos.
Va comprovar que no hi hagués ningú a la vora, i va agafar el seu punyal de pesca. Amb la mà forta i la ment desperta va començar a obrir-li la panxa al mort. Amb les pedres que tenia al costat va anar-li omplint la panxa, i mica en mica aquell cos anava guanyant pes. Quan ja no hi cabien més pedres, va agafar l’ham i el fil de pescar i es va posar a cosir la panxa del pobre desgraciat.
Quan va haver acabat, amb molta força va fer rodar els cos del seu excompany cap al riu, però desgraciadament al començament del riu no era prou fondo i el cos es va quedar travat entre les pedres. Amb molta manya i amb l’ajut de la canya de bambú, va fer que el cos rodés i se’n anés cap a la part fonda del riu. Quan el mort ja s’havia enfonsat, en Martí va esperar uns minuts per veure si el seu pla havia funcionat.
Efectivament, el cos ja jeia al fons del riu Fort, i d’aquí poques setmanes ja se l’haurien menjat els peixos.
Tal i com havia vingut, en Martí va arreplegar les coses i se’n anà cap a casa, el primer que va fer va ser encendre un foc i cremar tota la roba. Amb el ganivet amb el que havia obert el seu excompany el va enterrar al jardí. I després amb molta calma va estirar-se al llit i va començar a dormir.
Lídia.
